| Lletra | Honorem a la vellesa,
cantem-li un himne d’amor;
que el nostre cant sigui sempre
dolç consol per al seu cor.
Que els vellets i les velletes
que la vida van deixant
trobin conhort i alegria
en aquest amorós cant.
Són flors d’aquest món marcides,
que ens donaran llur perfum,
són vides que ja s’apaguen
deixant-nos la seva llum.
Són caminants que s’acosten
de la vida al seu final,
són ànimes desvalgudes
que van al Déu Eternal.
Oh, vellesa venerable
tú ets el símbol d’un passat;
seguirem, ferms, les petjades
dels camins que ens has traçat. |
