| Lletra | Hi ha un jardí florit a l’encontrada
on l’oreig te les més pures sentors;
les fades van passar-hi una vegada
i hi vàrem ajuntar l’Art i les Flors.
Puix que l’Art com les Flors és la bellesa
que es manifesta pura i gràcilment;
és l’expressió d’un estre que amb tendresa
s’endinsa en nostres cors ben dolçament.
Aimant de l’Art i de les Flors... Fem via
versa nostre Paradís improvisat;
anem contents, els cors plens d’alegria,
al nostre acollidor Verger de l’Art.
Anem, companys, que en Pepet ja ens espera
per a gaudir d’unes hores d’esplai;
d’uns breus moments d’ensomni en Primavera
que de segur que no oblidarem mai.
Vegeula ací... l’eterna meravella!
L’Art admirable d’un jardí florit!...
No sentiu dins quelcom que us renovella,
que us extasia, i que us corprèn l’esperit?.
Talment com si les Flors tinguessin parla
es capten llurs missatges els sentits;
sols els poetes, però, saben glossar-la
amb versos suaus, cadents i amorosits.
Canteu poetes; dediqueu corrandes
a n’a les Flors les himnes de l’instant;
dansant al vent elles faran garlandes
la sardana i l’Amor simbolitzant.
Cantem, companys; cantem les excelències
del nostre incomparable Floricel
que entremig dels clavells i les hortènsies
hi hem sabut formar un racó de cel.
Un racó gai... on l’Harmonia
s’hi han estatjat per sempre, això és palès
un bell recer que amarat de Poesia
somriu gentil a la Vila d’Anglès. |
