| Lletra | D’enrera els segles dorms en la història,
dels homes febles que en sa memòria
tot contemplant-se hi cerquen arrels,
tot contemplant-se hi cerquen arrels.
Les teves pedres són mil·lenàries
testimonien afanys i anhels,
han vist molts dies de sol i de pluges
i nits de lluna plenes d’estels.
Fins el Montnegre et besaria
si la seva ombra t’aixoplugués,
de lluny t’esguarda amb melangia
tot estimant-te com sí et tingués.
Veus Santa Eulàlia que entre el fullatge
mostra discreta la seva imatge,
i sens la flaire cada matí
de farigoles u romaní, i romaní.
Et bes dolça la marinada
que el mar t’envia d’una bufada,
i entre el silenci i l’harmonia
dels pins i les alzines, xops de verdor.
Dolça i propícia t’acaricia
plena de joia i d’alegria,
la serra mare del Corredor.
De Vallgorguina joia subtil, divina
del bosc la nina, Pedra Gentil joguina.
De Vallgorguina joia subtil, divina
del bosc la nina, Pedra Gentil, Pedra Gentil.
Et besa dolça la marinada
que el mar l’envia d’una bufada,
i entre el silenci i l’harmonia
dels pins i les alzines xops de verdor,
Dolça propícia t’acaricia
plena de joia i d’alegria
la serra mare del Corredor |
