| Lletra | Curts 1:
Ve l’oreneta garlaire,
els camins són plens de llum
i la terra pren la flaire
del més olorós perfum.
Curts 2:
Tot reneix a nova vida,
tot són flors i son cançons,
el viure a l’amor convida
i esclaten dolls d’il·lusions.
Llargs 1:
Ja els ocells a voladuries
amb moixaines i petons,
entrellacen llurs cantúries
i sembren vols d’il·lusions.
Ja pressentim les fontades,
els aplecs ja van venint,
s’acosten les enramades
que tants anys anem fruint.
Dalt del cim de la carena,
el sol hi bat de content
i dins el mar la sirena
canta cançons al jovent.
Ja esclata un cant de la terra
veu del poble català
que dintre del pit s’aferra,
quan units ens donem la mà.
Ja refila la tenora
tot planyent-se el flabiol,
és un cant que ens enamora
un cant que brilla més que el sol. |
