| Lletra | Llargs 1:
Una alegre i gentil pubilla,
formosa i filla de l’Empordà
per a anar a un aplec soleta
un dia va molt matinejar.
Quan la pubilleta
va arribar a la vila
corrents a besar-la
va anar sa padrina
que de goig plorava
Perquè així ploreu
padrineta meva?
Per tu, per tu ploro
deia la velleta
besant el front seu.
Al caure la tarda
varen anar a la plaça;
que amb tanta gent vessava
per tots quatre costats.
Allí fent la sardana
fadrins i fadrinetes
dansaven, dansaven
plegats.
Llargs 2:
Feia parella amb la pubilleta
un fadrí guapo i molt ben plantat,
que l’enredaire els amics li deien
perquè era ric i molt ben parlat.
Al cap de tres mesos
els dos n’eren nuvis
i anaren llençant-ne
rialles joioses,
tot buscant floretes
camí d’una font:
i allà sobre l’herba
de l’amor fruiren
sentint-se per l’aire
de besoso remors.
Varen fer la prometença
a la Verge de Núria
i allà tots dos anaren
sense témer cap perill
i un repic de campanes
alegres anunciava
que n’eren pares
d’un fill.
Llargs 3:
Quan la pubilleta ditxosa es creia
veient-se mare d’un infantó,
ombres estranyes la pobre veia
que li robaven el seu amor.
I aquella mareta
tan tendra i senzilla
les hores passava
besant entristida
aquell formís àngel,
trosset del seu cor,
i amb sospirs de l’ànima
llàgrimes llençaven
sos ulls, que semblaven
ai! Espurnes d’or.
De pena i enyorança un dia va morir-se
i en tant l’ànima seva
al cel anava amb dolor,
l’ingrat marit fugia
robant una donzella;
dient-li la conciencia
traïdor!
La mestressa
(Sardana)
Música: Josep Maria Soler i Montaner
Lletra: Mossèn Cinto Verdaguerr
Una alegre i gentil pubilla,
formosa i filla de l’Empordà
per a anar a un aplec soleta
un dia va molt matinejar.
Quan la pubilleta
va arribar a la vila
corrents a besar-la
va anar sa padrina
que de goig plorava
Perquè així ploreu
padrineta meva?
Per tu, per tu ploro
deia la velleta
besant el front seu.
Al caure la tarda
varen anar a la plaça;
que amb tanta gent vessava
per tots quatre costats.
Allí fent la sardana
fadrins i fadrinetes
dansaven, dansaven
plegats.
Feia parella amb la pubilleta
un fadrí guapo i molt ben plantat.
De la Judea, on nasqué,
com lliri entre espines,
la trasplantà el creador
vora el riu de la vida
on amb sa mateixa mà
la rega i cultiva
del jardí del firmament
com perpetuïna. |
