| Lletra | Al mig del Vallès
bell indret català
la Natura creà
un boscatge ideal.
Entre mig del verdor
i tocant el caminal,
damunt de flonja catifa,
hi ha centenaris pins,
esbelts, gegantins,
on el sol hi bat
tot el dia enamorat.
Entre mig del seu brancatge,
evocador,
hi ha aus de bell plomatge,
encisador.
Els seus bonics cants i refilades
mil voltes les he escoltades..
sense capir son llenguatge!
Nostre niu seria un paradís
si acceptessis el meu oferiment
i dintre l’espai del cel vlavís
mon amor et cantaria eternament...
Com aquest parlar
amorosit
em va semblar el cantar
d’un au aixerit.
Les seves cantúries
boniques melodies,
ressonen tots els dies
entre les boscúries
i l’infinit.
Per escoltar la sardana
que una cobla desgrana,
un dia l’any paren de cantar
i fins no gosen respirar! |
