| Lletra | Moritz, Moritz, ric mannà.
Fermentada saba, llúpol i ordiada
i un secret de més enllà...
com un nèctar en tonifica
tant de dia com de nit,
ens alegra més la vida,
joia al pit, oidà!
Es famosa i catalana,
ben plaent a xics i grans...
Moritz, Moritz...
amb cervesa, els llavis tu vas remullant,
delerosos d’apagar la set.
El descans que tant cercaves, ara el tens,
paladeges ses delicies entre dents,
a pleret.
Igual la rossa que la negra
tenen qualitat original,
són filles d’un llevat genial.
Bona troballa que et conforta
quan estàs assedegat,
moltes centúries de grandesa
són el premi guanyat.
Amb cervesa, els llavis tu vas remullant,
delerosos d’apagar la set.
El descans que tant cercaves, ara el tens.
Canta ta ventura als quatre vents!... |
