| Lletra | Si sou trets de l’alegria
si teniu un pes al pit,
visiteu-la la masia
quan tot resa i és florit.
Hi han les roses més discretes
que mai hàgiu conegut;
són tan belles, tan ben fetes,
que enforteixen sa virtut.
I veureu que de l’esquerda
neix la rel per veure el sol,
i la planta tota verda
ruborosa i de consol,
mirarà com la mà amiga
s’hi allarga gentilment,
i tement una ferida
ofrenarà dolçament
els perfums, saba i la vida
per l’amor immens que sent.
No punxen, ans el contrari,
tenen tot un fi brodat,
fins posant-ne una a l’armari
tot es queda perfumat.
Els enamorats, fins diuen,
que al passar-hi uns moments
els amors respiren, viuen
tenen gust d’enyorament.
Si sou trets de l’alegria
si teniu un pes al pit,
visiteu-la la masia
quan tot resa i és florit.
Les roses de la masia
per ningú és cap secret,
que el perfum de nit i dia
es noble, pur i sincer.
Guarneixen la dolça estança
i alegren el pensament,
ja en diuen que l’enyorança
la cura ràpidament.
Quan la primavera arriba
i el jovent en ve a cantar,
les cançons de nostra terra
fan més bell el roserar.
Deu fer anys caigué malalta
la pubilleta del mas,
i per que hi tornes la galta
el bell color rosat,
bulliren les arrels de malva
flors i mel ungüent sagrat.
Avui, arreu es comenta
del prodigi del roser,
abans era el ram de menta
i ara, les roses primer.
La donzella enamorada
i el que és galantejador,
porta roba perfumada
per més conservar l’amor.
Si sou trets de l’alegria
si teniu un pes al pit,
visiteu-la la masia
quan tot resa i és florit. |
