| Sardana | La nina aimada |
| Autor de la sardana | |
| Autor | Mayans, Francesc |
| Lletra | Nina aimada del meu cor jo no et puc oblidar mai per tu és tan gran mon amor com la immensitat de l’espai. Déu a tu t’ha criat molt hermosa i robusta i tu mon cor has despertat i per tu sofreix i lluita. Com tos ulls i tos cabells en el món no hi ha pintura i tos llavis són vermells com la flor més bella i pura. Vine ací dintre mos braços flor d’amor i de puresa vine amb mi i segueix mos passos més val ditxa que riquesa. Anem a la serra més alta on tan sols hi han ocells besant-te en cada galta tu i jo farem com fan ells. Que no sents la cadernera com cantant crida al company? Per que ve la primavera i units fan son niu cada any. Si déssim com ells adaurada fórem feliços els dos tu fores ma joia preuada u jo ton esclau espòs. I quan ja l’amor floriria son fruit fóra beneit i obrint mos braços diria: ma ditxa no em cap al pit!. |
| Quant. Lletres |