| Lletra | La pubilla més xamosa
sóc del pla de l’Empordà,
de la terra més ufana
que en tot Catalunya hi ha.
El meu pare vol casar-me
amb un senyor de ciutat
que a l’estiu ve a la masia
i de mi s’ha enamorat.
Però, oidà, oidà
que jo no m’hi vull casar.
De matinet quan em llevo
me’n vaig al poble a comprar
i els ocells dalt del brancatge
tots és posen a cantar
Rabadans, pastors i mossos
tots em venen a cercar
i amb paraules enganyoses
tots em volen festejar.
Però, oidà, oidà
que jo no m’hi vull casar.
Aquí a dalt d’eixes muntanyes
hi pastura un bell ramat
i el pastor de les ovelles
és el meu enamorat
Però, oidà, oidà
és el que jo em vull casar.
Catalunya flor hispana
del Pirineu blanc de neu
de la teva terra ufana
se’n parla per tot arreu. |
