| Lletra | Alcem joioses veus que fa
mil anys que nasqué nostra llar.
Enlaire, amunt els cors vibrants
cantant el nostre passat.
Que voli lliure el sentiment!
Que voli lliure el sentiment
amb ferm agraïment!
Mil anys, oh Cerdanyola,
donant-te ardent;
mil anys de noble acolliment.
Viure en tu és un goig creixent.
Viure en tu és un goig creixent.
Fem festa avui també
pels nostres màrtirs sants.
Cantem la seva fe en l’amor fidel de Déu.
Sigueu-nos advocats,
Victòria i Iscle, sants,
contra qualsevol mena de maldat;
contra qualsevol mena de maldat
petita o gran.
Sigueu-nos advocats!
I així podrem conviure en fonda pau,
i fer camins plegats,
i fer i fer i fer camí plegats
amb pas gegant, amb pas gegant.
Mil anys, mil anys
entrellaçant-se amors
de nova carn i sang.
D’ençà, d’enllà,
d’arreu eixits al dolç país.
De prop, de lluny, ja amics:
veïns enorgullits.
I enllaminits, enllaminits
de Cerdanyola! De Cerdanyola!
Cantant, cantant, junts compassem,
units de mans, nou ball galant.
Per tu, per tu i pels fills que arribaran
demà a fer més gran,
a fer més viu el ball:
la sardana que ens fa germans,
la sardana que ens vol germans
mils d’altres mils anys. |
