| Lletra | Prop de la fornal encesa
mestre Jordi, treballant
a l’enclusa forja el ferro
repicant-lo a cops de mall.
Un baró se li presenta
del castell l’hereu gallard
perquè li faci una daga
amb l’acer més rutilant.
Mes no hi va pas per la daga
que d’aquesta excusa es val
per burlar-se de la Rosa
filla del daguer honrat.
Mestre Jordi, per provar-li
que les dagues són fatals,
del seu pare li recorda
el sentit d’aquest cantar:
Esmola, que esmola
fes dagues, daguer;
fes dagues i espases
si ric et vols fer.
Esmola, que esmola,
fes dagues, daguer;
fes dagues que passin
les malles d’acer
I li diu: Una vegada
era un cavaller galant
que al meu pare digué: Feu-me
una daga de dos talls,
una daga cisellada
que en donar el cop irat
a les malles d’acer passi
fent brollar a doll la sang.
Volent el pare servir-lo
encengué prest la fornal
i espiant veia la filla
que parlava amb el malvat.
Confiada de promeses
en veu baixa ella exclamà:
T’obriré a la nit la porta
i el ferre seguí cantant:
Esmola, que esmola
fes dagues, daguer;
fes dagues i espases
si ric et vols fer.
Esmola, que esmola,
fes dagues, daguer;
fes dagues que passin
les malles d’acer
Quan la nit fou arribada
mestre Jordi ve explicant
el meu pare es posà alerta
amb la daga en una mà.
I tocaren les dotze hores
i el traïdor entrà fiat
mes en traspassar la porta
caigué a terra mort sagnant.
Que heu fet, pare?, digué ella
Per l’honor teu he vetllat,
provant si les meves dagues
poden les malles passar.
I lliurat de la justícia
el meu pare, treballant
entoà el cant de sempre
repicant a cops de mall:
Esmola, que esmola
fes dagues, daguer;
fes dagues i espases
si ric et vols fer.
Esmola, que esmola,
fes dagues, daguer;
fes dagues que passin
les malles d’acer |
