| Lletra | De bon matí, quan l’alba apunta,
tot són tonades dintre el bosc,
canten calàndries, orenetes,
els passerells i els falciots.
Dintre el bosc, quina alegria
quin concert dins la prada es sent,
tots els ocells amb gran follia
trenen cançons alegrament.
Vora la font d’aigua argentada,
mentre el ramat va pasturant,
el bon pastor pensa en l’aimada
i canta tot flabiolejant
Sóc un pastor
que tots els matins dins la prada
canto la meva cançó.
Canto pensant en l’aimada
tots els jorns a trenc d’albada,
cada jorn amb més passió.
Pastoreta encisadora
guia i nord del meu destí,
quan et veig mon cor s’arbora,
l’esperança el fa glatir.
Gentil nina tot finesa,
gaia fada d’hermosó,
del meu cor tu ets la deessa,
la que més estimo jo.
I, pensant sempre en l’estimada
jo canto la meva cançó
tots els matins a trenc d’albada
cada jorn amb més passió.
Cada jorn a trenc d’albada
dolços cants vaig refilant,
cants d’amor que a l’estimada
li canta mon cor aimant. |
