| Lletra | Nascuda en primavera d’un amor poncella,
com una bella rosa has vingut al món,
molt petita de cara ben eixerida
una nova vida ja et desvetlla el son.
Fent la non-non
la mare que et vigila
plena d’amor, vigila el seu tresor.
És una alegria de tenir un infantó, tan petitó.
Amb el teu somriure i els ulls d’un blau mirar,
és per xamosa i encisadora
Anna petita, el que enamora...
Les teves manetes, tot ho volen tenir,
però no cal córrer, no, no,
si és per neguit o és pels afanys,
d’una volada t’hauran passat depressa els anys.
Poncelleta catalana i de cara tan bonica,
tu seràs una donzella,
com un sol de primavera
i brillant com una estrella.
Aquells somni d’infantesa
sempre més et portarà aquest cant.
I quan ja siguis fadrina jo et veuré encara bonica
d’aquell temps i aquella rosa, sempre la meva petita.
No oblidaràs l’amor i el goig de l’avi
que amb el cor a flor de llavi
ell va fer-te la cançó. |
