| Lletra | Curts:
Joiosos cantem!...
L’ocellet canta vora el niu,
canta l’aigua del riu.
Tritllegen cascavells
al mig dels pradells.
Quan la flor espelleix
dins els jardins dels cors,
un bell cant floreix
amb fins i vius acords.
Melodiosa poesia vernal
giravolta lleugera
pinzellada encisera
resplendent cel musical.
Del Montseny al Canigó
munta, munta una cançó.
Llargs:
Alegrament, quan surt el sol,
canta el rialler rossinyol:
Piu, piu gràcil,
refilet àgil.
Gentil patufet, dolç i fi ventijol,
d’un alè, escampa els núvols.
Poble que canta...
l’amor, la vida canta....
És l’alba que blanqueja,
la nit que centelleja.
És la mare que canta,
quiet i tendre mormol
vora el bressol.
Jovenets passerells eixerits saltant
de part i altre dels bells Pirineus;
aiguaneix, fontinyols cristal·lins cantant
valents, d’una sola i mateixa veu.
Bonic borboleig, petit riu que neix
il·luminant el pendent,
clar i viu piuleig, bell dia que creix
sota el cel clement.
Del matí que blanqueja,
a la nit que espurneja,
content canta el verderol
l’antic cant de bressol.
Poble que canta
(Sardana)
Música: Antoni Miralpeix i Bosch
Lletra: Francesc Danes
Curts:
Ens fonem en un cant
que ens agermana
mentre anem refent
camins de glòria
i avancem vers l’horitzó
clarissim
des d’on va proclamant-se
tota la joia d’avui
i l’esperança del demà,
cap a la claror del sol.
Vers la llum que en ve dels cims.
Llargs:
Poble que canta
serè davant la pena
amb les mans ajuntades
i amb els cors que bateguen
amb els cors que se senten
senyors del seu destí
Poble que canta
Visca els homes que avancem
amb la veu per bandera
convençuts que llur força
sorgeix del seu vell cant. |
