| Lletra | Curts:
Els infants, com oronells al sol ixent,
amb cridòria de joia resplendent…
I la cobla, que primfila
a la plaça de la vila,
guanya el cor de qui vacil·la
dels més xics fins als més grans!
La tenora que refila
a la plaça de la vila…
…
pels xics i els grans.
Llargs:
A l’encís d’una sardana,
neix l’àmbit festiu, clar…
La flor humana, catalana,
creix i obre el seu cor sa.
Si té dolces les passades,
un ventet, d’amor primer,
ens fa moure la sang jove
pel treball que hi ha per fer
d’ajuntar mans en rotlle gran.
Treballem i aprenem
amb els llibres a l’escola;
i juguem, i dansem
amb bon aire i amb bon peu:
que demà quan serem grans
amb una pàtria més bella,
la rotllana eixamplarem
per a qui vulgui que el vulguem.
Tu, menut virolet,
entra dintre de la colla.
Tu, menut virolet
que tens traces de follet.
I el menut virolet
entra dintre de la colla:
el menut virolet
amb un aire de follet…
Amb els llibres, a l’escola,
i el renou del virolet.
Amb els llibres de l’escola
i llegendes de follets. |
