| Lletra | Estic sol i al llarg del temps
viu en el pensament,
sempre és aquell record
que guarda el meu cor,
en el repòs em fa sentir
que l’enyorança s’ha.. pres ... en mi!
Les hores volen, com passa el temps!
Hores d’il·lusions,
més hores d’esperances,
hores d’emocions
i un sens fi de lloances,
comptades a cents
fan la volada del temps!
Són les hores que volen!
Sobre un fil,
jeu nostra vida
gronxolant-se dolçament,
quan de cop, una fallida
se l’endú l’aire eternament.
Amb les hores que volen!
Se m’endugui el vent,
adéu, la meva història
d’altres l’hora és,
però d’hores meves, mai més!
Lletra: Joseta Beluch
Curts:
Hores que volen
volen,
plenes d’enyor,
impacients abrils.
Batecs impulsius,
d’un àgil envolt
a l’airecel
com l’ocell.
Llargs:
Hores que volen en el cel blau:
hores d’alegrança, tendra sonatina,
temps agradívol, dolç i suau
Airina,
somriures discrets
enmig d’uns jardins secrets.
Ronden al fil de la vida,
lents tic-tacs, serens brogits,
fent rotllana nit i dia
tot marcant uns punts eixerits.
Temps infantívol,
color de primavera, dolç cant de bressol,
les hores prenen el vol.
Lletra: Jordi Carbonell
En una vall llunyana
l’aire suau em porta les notes
d’una tonada
i ella em recorda hores de joia
que tristes volen
igual que un somni que es va esfullant.
Aquells bons temps es van allunyant
amb un trist record de passions i d’enyorances.
Si aquell passat trones...!
Terra estimada, constant penso en tu.
Lluny vaig recordant
aquell amor de mare
quan vora el bressol
dolçes cançons cantava.
Tendres cants d’amor
que d’ells enyora mon cor.
Allunyat de ma estimada
com l’ocell que emigra i vola
ve el bon temps i ell no retorna
i al seu niu
sola ocella ansiosa el va esperant.
També espero jo
el consol de ma pàtria
però van passant
tristes les hores volant. |
