| Lletra | No és gens estrany,
quan el trobem!
Ell va cercant els seus amics
per saludar o vendre un disc.
És molt baixet i decidit,
el bon Joan que fa molts anys que volta...
La seva tasca,
sap molt bé com complir-la,
mai!, la deixarà!,
coneixent son tarannà,... son tarannà!.
Preguntant, un dia,
la seva resposta fou senzilla,
les sardanes, són, per sempre més,
la bona companyia...
Ara han passat els anys
vénen els records de la jovenesa.
Jo, que sóc tant feliç, per la dansa i cant
s’ha entendrit el cor.
Pensant d’un temps joiós, n’estic orgullós
de la meva terra.
Més ara que sóc gran, em sento més feble sempre..
Quan d’ell m’acomiado, poc a poc va caminant,
amb un clar somriure i un puret que va fumant.
No porta espardenyes perquè ell en les ballades
sols escolta les sardanes i les té ben registrades.
Com! Joan Rodamón!,
et diem els que ara som!
Si ens poses sota el braç
un nou disc que ens conti a tots,
els teus records!... |
