| Lletra | D’un so... d’un so ve la cançó...
de llavis del meu pare
li ha sortit com a tonada,
de pensament,
d’inspiració.
Ha de quedar per ben escrit en la sardana
sí dansa és,
dansa serà
que el nostre poble ballarà.
Refila el flabiol,
la cobla brilla al sol,
la plaça no és prou gran,
ja hi van les parelles
que fan la rotllana...
Serà un ull gegant!
Triple i tenora van seguint el contrabaix, molt bé,
i les trompetes, els fiscorns són al compàs també,
alegres notes que la cobla llança fort al vent;
així tothom, tothom viu d’alegria.
Les mans unides, junts els cors i l’emoció en els ulls,
miren un cel molt blau i al lluny els cims i el mar
i l’aire pur amb flaire de les flors
que amb la calor del sol han escalfat.
Oh! Quin sol brillant...
Queda ja escrit, estimat pare,
aquest bell so que he dedicat per tu,
surt del meu cor, fet de bon grat
perquè en gaudeixis tot l’amor que el cant et du.
Accepta’l bé, petita ofrena és,
de Catalunya és fer-ne un trocet més,
serà bonic, serà senzill,
és la sardana volgut pare del teu fill. |
