| Lletra | Sonen, sonen..
Sonen nostres veus vagant,
som ones per cel i terra
volant l’infinit
de dia i de nit,
volem fer un món de germanor...
Si aquest clam prou bé no estén
pensant el que volem dir,
no mancarà esforç poguent-nos trobar
un bon dia junts amb altres veus vagant.
Belles notes.. són escrites,
moltes d’elles.. infinites,
que un so de tenora les refila dolçament...
Quan troba les nostres veus,
emotiu i clar
el so s’hi agermana,
per l’espai que és tan gran
d’un estel brillant
se’ns ha enamorat.
I al baixar del cel
ve tan inspirat,
ens duu per sardana,
un dels més bells cels cants
perquè els catalans l’omplim d’amistat.
Ara la cobla al cant ens ho diu vibrant
sentim l’emoció...
Donant-se les mans, fem les rotllanes.
Té més de mil anys, la dansa.
És la fraternitat dels pobles.
Tots de Catalunya, nobles.
Que ens acompanya un sentiment,
la melodia novament...
la d’aquest cant... a l’amistat... |
