| Lletra | Ets la més xamosa de la plana del vent
el tirà et volia fer un poble captiu
i amb gran il·lusió
i amb gran embrió
vares revifar de les cendres el caliu.
El rei francès en la teva vila expirà
com càstig de Déu que la pesta envià
i llavors tos fills varen posar-se a cantar
amb un braó immens que Catalunya aixecà.
Com un cant de victòria la tenora fa.
Oidà quin goig, records d’un temps llunyà dels nostres avis.
Que ens van donar, patent de ciutadans ardits i savis.
Un sol ardent va realçar la terra
la gent es va ajuntar
i festejar de ple
en eix jorn bell tot curullant d’encís, serè,
d’amors constants que arrela dins nostre cor.
Quina gràcia Vilanova t’il·lumina,
com una regina
d’un passat somniós.
Els teus fills al llavi tenen un somriure
que ens ajuda a viure
i els don força al cos.
Són tes noies poms de flors
el jovent és tan airós i gentil
com una aura d’abril
que joguinejant encén el cor d’amor,
delirant de passió,
llaç ferm d’estimació.
Quina glòria Vilanova ben aimada
la il·lusió somniada
ens fa ésser valents
molt valents. |
