| Lletra | Ets bonica, ets sincera
i del clar somriure,
fas més dolça la mirada
tan plena de vida.
El teu cor és bo i d’amor sospira,
l’omples sempre, sempre d’amistat... tu!
Montse, així et diuen tots
parlen, de tu els bons records,
dels pocs anys i aquell temps de l’infantesa,
t’has fet feble de bons sentiments.
Si ara ja has descobert
com és una nova vida,
pensant si tens bon seny
tindràs sempre camí obert.
Veus, com el cel blau
en fer-se nit s’omple d’estrelles,
veus, tot fent camí
cercant el cim, que ets a prop d’elles,
trepitjant la neu i un sol que et mira,
la natura és per tu, amiga.
Veus, com en el mar
el vent llevant llença les ones
i si una d’elles se’t volgués enduu,
amb la teva força, l’has de vèncer tu.
Si d’amor et parlen
i veus que no és pas del teu grat,
molt bé saps bonica
pel teu bé has de deixar,
l’experiència de la vida
veuràs que no enganya,
d’esperança s’ha de viure
i no perdre mai.
Perdre mai, perdre mai, perdre mai...
Amb el cel i el mar
i l’aire pur de les muntanyes,
seràs lliure sempre, junt al teu costat,
els que tant t’estimen, dolça Montserrat!
Al teu costat, al teu costat |
