| Lletra | Nit d’amor, nit d’alegria,
nit de gresca i de soroll,
fins que el sol surt del nou dia
tots fan tabola amb deliri foll.
Els vailets es diverteixen
encenent grans foguerals
que amb son foc fins enrogeixen
del cel, els núvols, siguent tan alts.
Canta el pastor dalt de la serra
i el pescador vora la mar
cançons d’amor, cants d’estimar.
D’un aplec de nines sota un pi
diu la veu d’una gentil donzella,
donem-nos la mà que hem de ballar
la sardana que ara van a tocar.
Que refila la tenora
i el tiblaire s’hi afini bé
per lluir-s’hi en son paper.
Que el flabiol doni l’entrada
que l’anella és ja formada
per a dansar plena de fe.
Al sentir el convit de la donzella
tots els fadrins ja hi volen entrar
comença la cobla la cantarella,
ells també comencen a puntejar.
L’airosa sardana
flor de l’Empordà,
perla catalana
dansa aimada.
I amb un dolç somriure a flor de llavi,
amb el cap ben alt, mirant al cel,
l’anella, talment, en sembla un rosari
on cada dansaire prega amb anell
que al cel hi neixi un clar estel. |
