| Lletra | Quan el cor es feble com una flor...
està ple de promeses, només viu de tendreses,
sense saber... lo que la vida vindrà...
lo que de la vida serà.
Tots ens semblen flors i violes,
veien cels de color de rosa,
malgrat incert... és el destí....
si els ulls obrim... si despertem...
tot ha sigut diferent....
tot ha sigut diferent...
ben cert... ben cert....
Un bell somni es...
sempre tan inquiet en el teu cor...
anys van passant, d’il·lusions i esperances,
d’alegries i tristeses
no son mai oblidades.
No! es somni no!...
despertar de la vida
més al veure, que hi ha mentida
amb els ulls closos
torno a somniar.
Sento l’alegria dintre meu
una nova imatge vaig veien,
una terra lliure i un clar cel
amb tot el meu poble dintre d’ell.
No vull despertar d’un somni així...
Si!... amb somni és!...
lliures són nostres vides,
ben unides, sense mentides,
mai més recances!... mai més!... |
