| Lletra | No oblidem aquells instants...
que juntàvem nostres mans,
a la plaça gran, aquell cant d’encís
ballàvem tots dos, oh! quin temps feliç,
on és la sardana subirana per tothom,
moltes les parelles de la dansa juntes són
sentim goig d’aquells instants....
sempre tu i jo.
No sols les paraules volen dir
també, al pensar,
tots dos vàrem endevinar
i unírem nostres vides
i unírem nostres cors,
complírem les promeses
de on va néixer un noble amor,
amor...
I així les mans unides
seguint fent junts el bon camí
un camí tot ple d’esperances
confiant jo amb tu i tu amb mi
i si un dia gris entristeix els nostres cors
estimant serà el consol.
Són dos noms, enllaçats,
teu i meu que hem gravat
l’hem escrit, Joanúria
en un roure arrelat.
Cara al mar, encara els cims
resistent de perills
i aquest nom, Joanúria és,
el record d’ara...
No oblidem i per molts anys.
Sempre, sempre tu i jo. |
