| Lletra | Tot el meu cor és enyorança
del temps aquell que va passar,
és una dolça recordança
que ja mai més no morirà.
Hores ben tristes són les que ens resten
d’aquell amor tan pur i bell
dolces besades, quasi oblidades
calmen en somnis mon anhel.
Es com el so d’una tenora,
és una nova cançó.
Segueixo per la vida trist i sol, per tu.
Hem passat tantes vegades
per la vora de la mar,
que el ressò de les onades
m’ha semblat un joc d’atzar
on he perdut l’estimada
i no mai més l’he de trobar.
Es tan bell el record
que tinc d’aquells instants,
que cerco inútilment
portar oblit al meu cor,
doncs vaig passant el temps
tot recordant,
tot recordant el teu mirar tan suau
tonalitat de verd, maragda i blau.
Es el record captiu
d’enyors mai oblidats
que esmalten l’infinit
d’estels daurats, radiants,
i vaig passant el temps
tot recordant.
Estels daurats
com ton cabell tan clar
que un jorn i uns altres cents vaig estimar. |
