| Lletra | Som la joventut que tresca,
no ens abat la neu ni el fred;
nostre cor dolç com la bresca
bat nodrit i satisfet,
i gaudim de la Natura
els paratges i cimals
glossant cants plens de ventura
bo i fent guia als pics més alts.
Des del cim de Pedraforca,
fins l'ubèrrim Canigó
i el Puigmal que el cor s'emporta
ple de goig i admiració;
vers a Núria i La Molina
i el Cadí curull de neu,
hem vist seguit com s'endevina
els pics alts del Pirineu.
De la bella costa brava
hem seguit els seus cataus,
si un jorn paüra donava
s'han convertit en palaus,
on dolls d'aigua esbojarrada
cales d'art hi ha esculpit
i en cada una, hi ha una fada
que encoratja l'esperit.
Del vent fresc de tramuntana
i els verds prats de l'Empordà,
bell terrer de la sardana
que mai més s'oblidarà,
pomell de gaies donzelles
i copseu contínuament
on gojós va vers a elles
ple d'il•lusions el jovent.
I els turons de bella-vista
del altíssim Montserrat
on sent plaer l'excursionista
i mai prou ha estat lloat;
com la muntanya preada
que n'és Sant Llorens del Munt
que és pubilla endiumenjada
amb un cel clar al damunt.
Som jovent ple de bravura,
com atletes del camí, estimem de la Natura
els pics alts que va oferí,
i tresquem plens d'esperança
i d'optimisme en el cor,
pels camins de benaurança
que sotgem, curulls d'amor. |
