| Lletra | La sardana formosa i aimada dansa
reflectida en el bell ritme de les mans,
voleteig de papallona que ens atansa
vers l’anella que ha de fer-nos més germans
Si és bell ritme que amb vol d’àliga demana
l’alta estrella que il·lumini un tendre cant,
res més digne i més formós que la sardana
sempre joia i sempre festa tot dansant.
Com refila! Com fa el cor amb joia encesa
que s’estrenyin amoroses tantes mans!
Sens voler el cercle ens retorna a l’infantesa
i ens uneix bo i bressolant-nos com abans.
Si és l’amic qui la ma et dóna mentre dansa
l’amistat s’esdevé més sincera i gran;
si és l’espòs, té un lleu somriure en recordança
d’aquells dies que mai més no tornaran.
La sardana és privilegi i és penyora
dels encisos de l’amor i l’amistat,
refilant sempre al vent, ja ho diu la tenora
que és dansa tan noble que mai s’ha igualat. |
