| Lletra | Com joia meravellosa
als peus del bell Pirineu,
somriu la nostra Pobla
somriu, mirant al cel.
Dolcissims cants la veu entona,
sembla que clamin precs d’amor;
ballant contents eixa sardana
deixarà a tots un gran record.
Tot celebrant eixa diada
saltironem amb il·lusió.
Tralarà larà larala.
tralarà larà larala;
tot ballant eixa sardana
la festa s’alegrarà.
Tralarà larà larala.
tralarà larà larala;
veniu tots a festejar-la,
i tots junts dem-nos les mà.
Puntejant bé la sardana,
amb el cor ple d’alegria,
entonem cants d’harmonia
a la nostra Pobla aimada.
Si l’aprèn bé la mainada,
la sardana reinarà;
tenint-la ben arrelada,
ja mai més s’oblidarà.
La Pobla de Segur és la Pubilla
i ens omple el cor a tots els poblatans;
per ser de Catalunya l’escollida
ballem, cantem ben fort, juntes les mans.
Volem que el nostre cant ressoni enlaire,
i sigui com un to baixat del cel,
confós amb so d’amor, de pau i flaire
que arribi fins al cim del Pirineu. |
