| Lletra | La Judit és una nina
com la flor del bell jardí,
és petita i tan polida
com pomell de gessamí.
Quan va néixer per l’agost,
un dimecres, vint-i-vuit,
la sardana féu amb plors
amb els seus primers vagits.
Dels seus pares, és la nina
i del galant fadrí.
Petita Judit...!
gran ta formosor,
gran com el fadrí
que ha corprès el teu amor...!
Petita Judit...!
gran és el teu cor,
gran com les anelles,
quan les fem... de germanor...!
La Judit és una nina
que ha complert els seus vint anys,
i durant la seva vida
la sardana duu a la sang.
Ja quan era petiteta
i no sabia caminar,
movent peus i les manetes
començava a puntejar.
Els seus pares la puntegen,
la Judit... va puntejant...!
La Judit..., la Judit..., La Judit...,
La Judit..., la Judit..., La Judit...,
Ets petita tu, Judit,
és més alt el Jovencell,
sou com rosa i el clavell
de l’imaginat jardí.
Com les flors de les més belles,
al jardí de la il·lusió,
faran l’esclat noves poncelles,
ballaran a les anelles....
coma fruit del vostre amor...! |
