| Lletra | Platja d’or, morena i rossa
com una bresca de mel,
vila bonica de Tossa
de cara a la mar i al cel.
Bosquerola i marinera
com una mata l’aloc,
alegre i escamballera
com una llengua de foc.
Joia i altar
flor de la mar.
Les muntanyes li abriguen tramontana,
Vila-Vella l’empara del garbí,
La vall de Tossa sembla una sardana
que es gronxa i canta sobre el mar llatí.
Tot l’any florida
com un pitxer,
cançó de vida
flor d’ametller.
El bosc immens, esplèndida foresta
en flaire i llum tot l’any, tot l’any color,
galerà, farigola i ginesta
i romaní i arbós i ginebró.
El bosc sempre és festa
i el mar es cançó.
Carrer clar, finestra orlada
pel gerani i pel clavell,
casa blanca amb la teulada
de molsa color d’or vell.
Tot el be del mon s’hi posa
pel seu caire acollidor.
perquè hi tenen una Rosa
que és la flor de la dolçor.
Goig de la llar,
Rosa del mar.
Casa a la platja, generosa i franca
com la llum del sol, com l’aigua de la font;
que mira a mar i a vila, clara i blanca
i oberta als amics de tot el mon
Casa bonica
rusc d’il·lusions
alegre i xica
niu de cançons.
El sol ixent, la desvetlla i la besa
i acarona les flors cada matí,
la casa es un estoig i arquimesa
que la Rosa de Tossa fa florir.
Que és la pavordessa
que cura del jardí.
nota del poeta Manuel Vilà i Dalmau :
S'ha escrit la lletra amb diversitat de cadences, a fi de que el compositor puga variar els motius i el ritme si així li semblés. No obstant, es podran variar els versos i l'accentuació si convé a la música. Es tractaria que la sardana fos per a cantar a ser possible a duo, com les antigues tonades a que eren tan aficionats els tapers i pescadors. |
