| Lletra | Som la gent de la muntanya
senzills, clars i catalans,
mai el vici no ens enganya
i anem sempre drets i sans.
Oidà!
Tot sembrant la terra
l’amor hi florirà.
Oidà!
Que l’amor espera.
Oidà!
Anem a sembrar.
Es el nostre crit de guerra
treballar per nostra Terra,
que el treball mai no ens aterra
i ens fa forts, ardits i grans
Per la barretina
tothom endevina
que es roja i ardenta
la nostra sang.
Som forts com un roure
de l’alta muntanya,
però ningú no ens guanya
per caràcter franc.
Aquí dalt de la masia
tenim ben ample el portal,
perquè hi entri l’alegria
perquè en fugi tot el mal.
Au minyons,
l’amor ens crida;
en el Mas somriu la vida,
atansem’s-hi tot cantant.
En les nostres pageses
no hi cap l’odi ni el rancor,
perquè son pires enceses
de la Fe, Pàtria i Amor. |
