| Lletra | Curts:
Dalt del mont hi ha una ermita
dins de la capella, un sant;
si la capella és petita,
la pau que ella dóna és gran.
Tot el jovent de la vila,
un matí del mes d'abril,
serra amunt cantant s'enfila
vers el santuari humil.
La suor els hi regalima
cara avall fogosament,
però en ésser a l'alta cima
tot serà pau i content.
Llargs:
Nang! Ning! Nang!
Dolçament per munts i plana
vibren clams de tots distints:
és la veu de la campana
que saluda els pelegrins.
Ja som dins de la capella;
saludem fervents el sant;
al redós benèfic d'ella
nostres penes fugiran.
Al costat de l'estimada
pregarem al Sant Patró
perquè prest tregui brotada
nostre amor prometedor.
En eixir del temple a fora,
amb prou ganes de saltar,
els clamors de la tenora
ens conviden a ballar.
A la usança catalana
nostres mans hem ajuntat
per ballar una sardana
que la cobla ha refilat.
I al compàs de nostra dansa,
als jardins del nostre cor
han anat esbadellant-se
les poncelles de l'amor. |
