| Lletra | Les neus dels cims
en davallar a la plana
salmegen uns rius...
transparents de claror,
plens d'amor.
Ai, del cant dels regalims,
que va dret al cor,
ben endins!
Al pas de les neus foses
poncellen els clavells
i sagnant les roses
festegen als ocells
novells.
En el mirar té la claror
del sol de juny
i son cabell té la rossor
del blat que és or;
son llavi roig
floreix de goig encès
en rebre el bes.
el bes de l'aimador.
Ai la plana, ja és or;
ai, l'amor...!
braus segadors! les garbes ja són lligades
i rastres de rossor deixeu al pas....
Vinguin les mans, roselles solellades
i els peus puntegin a compàs.
Sobre els rostolls, mig de la plana,
juntem les mans a prop del cor,
i en ritmejar bella sardana,
i els ulls clavats en l'horitzó.
Seguem el blat entre cançons
d'amor,
més no seguem les il•lusions
del fons
del cor. |
