| Lletra | En el meu cor hi ha tret florida
roses de jolius colors,
roses de llum de celistia
que un bes hi plantà un jorn.
Són roses de sang que cada dia
l'espòs desclou amb sos petons
cada matí quan endevina
en el meus ulls nova il•lusió.
Amb la pluja fecunda de l'abril
regalima sentors de primavera,
i a son bes brollarà més gentil
un esclat de roses vermellenques.
I vibrarà nostre cant,
cant matiner i sonor;
caminarem pels camins
mentre cantem corrandes i cançons.
la flaire de roses
és d'un suau perfum.
La flama roenta
del meu cor que estima
pujarà amb la flaire
dels roses en flor.
Dins el cor sento una gran frisança,
i llavors jo canto a l'amor;
és l'amor que jo sento infinit,
és l'amor que és infinit. |
