| Lletra | Recolzat arran la platja
viu Lloret alegrement,
tot el goig de món estatja
perquè eleva el pensament.
Aquell vell passeig de mar
on s'hi ovira l'infinit,
a ple sol és d'admirar
i com misteri és de nit.
Es troben arran les platges
els intrèpids pescadors,
arranjant les seves xarxes
on hi posen llurs amors.
Lloret, per la Costa Brava és
com un símbol, un cant;
en llurs cales l'aigua és brava
sa bravura en el rocam.
El Pi de Santa Cristina
és el terme de Lloret,
la joventut tan estima
que a sota hi ha dansa a pleret.
Per la Santa, tot Lloret,
per endolcir el seu greuge,
en processó i mar quiet
visita la Santa Verge.
I van a Santa Cristina
amb llurs barques i rems alts,
demanant amb fe divina
per a guarir els seus mals.
I la Verge, amorosida,
els fa minvar tempestats
perquè, en pesca atrevida,
no als abatin malvestats.
Lloret la vila costera
té vestigis dels romans
on l'encís del món impera
per l'orgull dels catalans.
En la Punta hi ha grans vistes
que captiven l'esperit
i és estatge de turistes
per ser Lloret infinit..! |
