| Lletra | Curts:
Al lluny la mar blava, fonent-se amb el cel,
el sol flameja, besant-la amb anhel.
A prop la pineda amb molsa rocam,
a baix l’esplanada sardanes s’hi fan.
Llença la tenora paraules al vent,
son els mots d’un poble, que diu el que sent.
Dolces melodies, harmoniosos cants,
notes juganeres, acords forts, vibrats.
Llargs:
La donzella airosa, punteja amb anhel,
al só de la dansa, que va cap el cel.
Entre la rotllana, l’hereu va saltant
la mirada encesa, el cor bategant.
Atents a la dansa, no es creuen ni un mot,
les mans enllaçades, ja s’ho diuen tot.
Sardana que forges, l’amor ideal,
emblema i ensenya, d’un poble immortal.
Ets dansa que enllaces poesia i cant,
airosa i sincera, la més triomfant. |
