| Lletra | Vila llorençana
de les terres del Vallès
ets la més ufana
i com tu no trobem res.
Fogueral de joia,
quin esclat de llum arreu!
Terra perfumada
de timons i carolines;
ets la matinada
amarada de pau i amor.
Per tu viurà el meu cor
t’enyoro en tot moment,
és gran el meu record
per tu, si estic absent.
Dolçor de mel,
rossa com una espiga
sota el cel blau.
Vull la teva llum…!
Aixeca el vol,
cantem plens de gaubança
de sol a sol
el temps de l’esperança.
Amunt els cors,
cantem plens de delit!
Bons llorençans
tots som germans.
Vers l’infinit…!
L’amor tot dolçament
com una fulleta en l’aire fi
tremola suaument;
ai, dolça nineta,
vine amb mi;
viurem el gran moment
d’aquest bell esclat
de Sant Llorenç,
mirant amb goig
la nostra terra resplendent
de llum i de pins verds;
i tota perfumada
tota plena de tendror.
Tenim en la mirada, així
amb tant d’esclat i amb tant perfum,
la vila llorençana, n’és
com un prat gemat
tot ple de flor,
tot gemat i verd!
I juntem les mans,
amb fe puntegem
i la gran sardana
refarem amb il·lusió!
Gaudim d’aquests camins
nostra terra ens fa més grans,
l’anhel que portem dins
ens fa ser més catalans.
Unim els nostres cors
a les terres del Vallès.
Sempre amunt anem, companys,
que mai l’angoixa
ens porti massa avall;
i tots a una anem
germans de Sant Llorenç Savall
Sempre endavant…! |
