| Lletra | Des de Castellar de N'Hug
com un devot pelegrí
amb pas llarg, lent i feixuc
va emprenent el seu camí.
A la terra prou s'aferra
i camino amb precaució
per no sortir de la terra
no abandonar la regió.
Per la ruta troba ermites,
pobles als que besa els peus,
esplenades infinites
i camps i camps de conreu.
I al final al Prat es clava
i el Prat el rep com fill seu
i el porta fins la mar blava
per dar-li l'últim adéu.
Oh! riu Llobregat, riu noble,
aquí sempre ets ben rebut
perquè duus riquesa al poble
i el poble has fet conegut.
Quan passes per nostra terra
sembles un infant tranquil
incapaç de donar guerra
amb ton posat infantil.
Però ai! Quan t'enfureixes
i crides alçant la veu,
els nostres camps invadeixes
sembrant el pànic arreu.
Aleshores tot el poble
es guarda del teu furor
perquè deixes de ser noble
per ser el riu que a tots fas por...
Un cop llençat el verí
et sap greu d'haver fet mal
i emprens de nou el camí
fins arribar al teu final.
Llobregat! Riu d'alegries
de virtuts i de dolors,
así al Prat ens dónes vida
i el teu pas ens plau a totd.
No volem la teva absència,
volem que reguis els camps
i gaudí de ta presència
com l'hem tinguda tants anys. |
