| Lletra | Verge del Coll, veniu:
veniu a la sardana.
El meu cor és qui us diu
el que la veu demana.
Mig aire del serrat
ens val per l’ardidesa.
Del rusc de la ciutat
ens n’ha quedat la dolcesa.
Oberts al sol i al vent,
dansaires de l’altura,
veniu, Verge clement,
plena de gràcia, pura.
Amb Vós prendran sentit
els passos i els compassos.
Ens fon amb l’infinit
una abundor de llaços.
El llaç rodó d’amor de Déu
que ens lliga al món per la fugida.
Goig i dolor – temps llarg, temps breu –
ritmen l’entrada i la sortida.
El llaç ardent d’humans volers
a esquerra i dreta de la dansa
amb dissonàncies dels perquès
al fons de llum de l’esperança.
El foc de llaços xucladors
dels móns que volten dins i fora
d’aquest volar meravellós
del pensament tan a la vora.
Veniu, Verge del Coll, veniu.
deu-nos les mans a l’hora clara.
La dansa és creu i el Crist reviu
si Vós hi sou, la seva Mare. |
