| Lletra | Gerunda immortalis.
Entre la boira blanca del matí nimbat de cel,
lLs campanes volen en l'aire humit.
Fanals als vells portals com nius ombrius i jolius
L'àngel hi canta amorós la llegenda de les centúries
damunt les pedres monumentals.
La nau bogant pels aires, lliures les ales de l'esperit.
Maimés usurpador lluent, incongruent...
Oh nau de pedra immorta:
dóna'ns la pau del cel pur i blau!
Les valls als teus peus t'omplen de veus
les valls juganeres al voltant dels pastors.
Sant Daniel dels lleons: protegeix els murallons.
Trinen rossinyols dins els fondals de les riberes.
Oh Girona immortal: t'estimarem fins a l'eternitat
tu seràs la nostra joia.
Per sempre més tindràs el nostre amor,
Girona eternal!
Si torna nou diluvi que la terra esfondarà,
de les aigües escampades ma Gironaemergirà. |
