| Lletra | Mimoser vestit de festa
per la glòria del febrer,
tens el groc de la ginesta
viu i rialler.
Quan espolses el teu or sota el cel tan blau
ets un ritme breu, dolç i suau…
I les mans al enllaçar-se et fan esclau.
Mimoser que en la congesta
poses l’or del teu esclat
com penó d’una alta gesta
vas escabellat.
Ets promesa sota els raigs daurats del bell sol;
ets tonada i dringueges com un picarol
quan et rima el rústec só del flabiol!
Sardana que n’ets bressolada
per ritmes de records sublims i gegantins,
encen aquell nou foc
dins el cor abrandat,
i amb notes fermes lliga’ns cor i mans.
Sardana per tots puntejada,
al teu compàs en mi s’ha desvetllat
avui, l’amor més clar
que uns ulls d’estels
radiants de llum,
fan el meu cor foll de felicitat.
Per tu floreix el mimoser donzella;
aquest febrer dalt la congesta
un bel ram te’n colliré.
Amb ell dansaràs la sardana
doncs sols per tu florí el vellut de la flor d’or.
Que bonic serà en ton recer
reposar, poguent contemplar
el bell mimoser
per tu, cel i dosser! |
