| Lletra | La nostra imatge venerada
de la verge de Montserrat,
si blanca n’era abans
morena s’ha tornat
perquè la fusta que per a ella fou emprada
molt lent ha aconseguit
el temps al davallar
que el color que era el seu s’ha enfosquit.
I els catalans se l’estimen
com el seu més gran tresor.
Moreneta, Moreneta
li diuen amb gran amor.
Bruna ets, princesa catalana
bruna Tu, Maria del meu cor.
Tu seràs per tots sempre estimada
que és aquesta la nostra gran sort.
Amb el fillet damunt la falda
que sense parar ens somriu
ets la reina sobirana
del poble que per Tu viu.
Volem viure fent nostre camí,
sens que ens manqui mai la llibertat,
i entre tots poder arribar a aconseguir
nostre pau i la felicitat,
Maria bruna, agafa’ns de la mà
que molt grandiós amb Tu
és el poble català |
