| Lletra | Com una visió irreal
quan el caminant s’hi apropa
baixa la boira de dalt
sols mostrant trossets de roca.
Trossets de verd molt gemmats
barrejats amb pins i roures
herbes per menjars els ramats
i pregàries per commoure’s.
Montserrat, cim gegantí
que les ànimes fas pures
sempre ens mostres el camí
des dels plans a les altures.
Anys i anys fa que et mirem,
des de lluny ens acompanyes
encar que la Fe perdem
sempre ens guien les muntanyes.
Montserrat, cim gegantí,
símbol ets de Catalunya
i la gent d’aquest confí,
quan convé, la falç empunya.
Anys i anys fa que et mirem,
des de lluny ens acompanyes
i portem a dins del cor
la llum d’aquestes muntanyes. |
