| Lletra | Mont-ras, quina frisor,
pregant a Sant Miquel sota el blau cel,
el meu cor trasbalsat
al Canigó.
Mont-ras,
sota Cucala, en pau s’escampa el meu tocom,
Mont-ras, endormiscat de joia i goig.
Aviat tornaré, avui sóc lluny
recordant-te al Canigó.
Lloc meu on ho tinc tot,
quina tèbia dolçor
la teva llar,
emplena el meu enyor sa suau remor.
Mont-ras,
el mas joliu és on m’espera el meu amor,
tot calm,
arrecerat del mar immens.
Benvolguda, el teu bes
és pur, és cert
com la neu del Canigó.
Els dies vaig desvivint, buides les hores se’n van.
Jo t’esperaré,
jo t’estimaré
torna a mi amat meu,
torna amb mi a Mont-ras.
Avui a les Alberes fent trefins,
demà, amb tu a Mont-ras al teu costat.
sóc el millor taper,
per tu tot ho he deixat,
vuit reals d’argent el meu jornal.
Vida meva, aquí sospira el meu neguit,
el meu cor empresonat a l’Empordà.
Aviat dintre meu, el sol un, glaçat i clar
el cel muntanyós que inspira el meu sentit,
seran els meus ulls quan trobi el teu mirar.
Un petó joiós, feliç i enamorat,
t’estimaré tant que no t’adonaràs,
la vida passa en un no res
feliç amb tu a Mont-ras.
Després et compraré els millors vestits
serem a Sant Esteve per ballar.
Sóc el millor taper,
miner i un bon pagès.
Per sempre més amb tu a Mont-ras. |
