| Lletra | Dalt dels serrats hi ha un cant nadiu,
és el cant de l’estiu,
sentint-li, esclaten les flors d’olor;
de l’amor dels cels en brolla a torrents la claror;
per sobre les mans encantades
floreix la blavor.
Es un clam de vida
ardit i suau;
d’oir-lo a la terra
s’encalma el mar blau.
Quins són els llavis que destil·len ta dolçor,
oh, fèrvida cançó?
I, quins ulls et fan clar el camí?
Quin desig et fa tremí?
Qui t’ha dat l’alè renovador
i creador?
Abranda la terra
d’un daler suau;
cant viu de la terra!
Amor del mar blau!
De des del cim
fes reflorir cors i muntanyes,
oh, cants sublim!
En el novell florir del prat
hi ha un ressò d’una immortalitat.
Cantant, cantant
el món reviu!
Dalt dels serrats hi ha un cant nadiu. |
