| Lletra | Què deu tenir aquesta terra
que tan bé ens sap fer sentir?
Què deu tenir aquesta terra
que tan endins se’ns aferra
i el cor ens sap fer glatir?
Es el sol. Són les onades.
Es el cel. Es el mar blau.
Són les conques enlairades,
les planures ensonyades...
Tot això lliga i atrau.
Jo veig la Pàtria meva
que sap fer somniadors.
No és la pàtria que ens subleva,
que ens allista, i sense treva
va sembrant sempre dolors.
La bandera beneïda
que aixequem als quatre vents,
no serà mai maleïda:
qui l’abraça l’ha sentida,
i no li calen juraments.
Què hi trobem en nostra terra
que tan bé ens sap fer sentir?
Que ens aboca al crit de guerra,
que ens fa esquerps com l’alta serra
i l’ànima ens fa extremir?
Catalunya, Pàtria aimada,
bé ho ets prou de forta i gran;
t’han lligat, t’han trossejada,
t’han venuda, t’han befada...
més tu t’alces triomfant!
Fem la feina profitosa:
cor endins, florint cançons.
Ja vindrà ben clamorosa
l’hora santa i lluminosa
de les grans vindicacions! |
