| Lletra | Sardana cant d’amor, cant d’heroïna
braços endalt com invocant els cels
amb dues mans amb cada ma veïna
entrelligant anhels, brodant
un ritme amb filigrana amb esperit
i arrels, amb esperit.
En el teu clos excels tothom
hi cap com a germà i germana.
Tot s’envaeix si el contrapunt s’aborda
si dolçament refila la tenora
un plany d’amor que arribi al fons del cor.
De la terra ets la veu que ens agermana
amb l’ahir venturós i rialler
en què florí la llengua catalana
que ens té units amb la gent valenciana
i amb Balears i el Rosselló i l’Alguer.
Va unida amb tu la nostra vella història
i potser el crit de llibertat
quan els mals vents desfan la teva glòria
més ai! no pots moriri perquè ets l’eufòria
que ens mou el seny que hem heretat.
Sardana sempre viva i resplendent
vivim devots amb tu elevant el cor
i el pensament;
Tant és si brilles com un sol, com un far
o una lluerna, Catalunya sempre et vol. |
