| Lletra | Cantem, graciencs!…
Que els cants son vida,
son esperances, son records!
Esclats vivents d’una florida
de vells amors!
Cantant farem que la bellesa
deixi afinats els sentiments,
gustant dolçors de l’infantesa
tots els moments.
Si els acompanya la tenora
i amb fe dansem emocionats
tindrem a prop tot quan s’enyora
dels temps passats.
A l’entorn del Centenari
de la Vila que estimem,
hem de fer-ne reliquiari
dels tresors que recordem;
Tradicions tornades glòria
pels presents i els que vindran,
retalls de la seva història
que mai no s’oblidaran.
Recordances inefables,
laments de la joventut
que amb besades perdurables
encomanen fortitud.
Ara i sempre seràs nostra
Gràcia, gran Rosa dels vents,
la que portes en el rostre
els colors més escaients.
la dels indrets més formosos,
la del goig infinit,
la dels voltants alterosos
festonant per l’infinit.
La d’amor i simpatia
fuguran com un estel;
la que tot el món diria
que la gràcia et ve del cel! |
