| Lletra | Sota l’arbre de la plaça
tota la flor del jovent
enllaçant mans i mirades
van saltant joiosament.
I al compàs de la tenora
que refila amb fruïció
rossinyol que ens enamora
el més gai i cantador
I amb la fe en el cor posada
tots els vells també han dansat
als acords de la sardana
de sota eix arbre sagrat.
Arbúcies, riallera vila,
catifada de verdor,
que treballes sense mida
per ton esdevenidor.
Que tens justa anomenada
de ésser un vilatge joliu
i t’adreça una mirada
al castell de Montsoliu.
Dóna’ns ta fermesa abraçada
d’unitat i germanor
per un indret té les Agudes
per l’altre Sant Segimont.
Formant airosa rotllana
que roda per el teu entorn
amb murmulls de tes aigües
i amb el ritme dels teus cors.
Mirant l’arbre de la plaça
les muntanyes van formant
una sardana gloriosa
per la vila exuberant. |
